Els treballadors de Correus protesten per la falta de personal i la CEOE proposa que els carters treballen gratis ‘per amor a la professió’

Els treballadors de Correus protesten per la falta de personal i la CEOE proposa que els carters treballen gratis ‘per amor a la professió’

L’empresariat privatitzador veu en la crisi del servei postal una gran oportunitat per fomentar la “vocació” i la “responsabilitat individual”

Alcoi s’ha despertat aquest matí amb una notícia que ha fet tremolar la paciència dels seus ciutadans: més de 14.000 cartes i 4.500 notificacions s’han acumulat a Correus per falta de personal. Davant aquest caos logístic, la Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials (CEOE) ha llançat una proposta innovadora per solucionar el problema: eliminar els sous dels carters i convertir la professió en un acte de servei altruista.

“El problema no és la falta de treballadors, sinó l’obsessió de la gent per cobrar”, ha declarat un portaveu de la patronal mentre revisava els seus dividends. Segons la CEOE, el sector públic hauria d’aprendre de professions vocacionals com la sanitat i l’educació, on ja és habitual fer hores extra gratis “per amor a l’ofici”. “Si un mestre pot corregir exàmens sense cobrar-les i un metge pot operar més enllà del seu horari, per què un carter no pot repartir cartes per passió?”, ha insistit.

Per reforçar la seua idea, la CEOE ha proposat un nou model de treball per Correus basat en tres pilars fonamentals:

  1. El voluntariat obligatori, per garantir que el servei postal seguisca funcionant sense malgastar diners en sous.
  2. L’autoorganització dels ciutadans, que podran accedir lliurement a les oficines de Correus per buscar la seua correspondència.
  3. La privatització immediata, perquè segons fonts empresarials “amb Amazon no passaria açò”.

Correus es converteix en un “autoservei de cartes”

Davant la impossibilitat de repartir els milers d’enviaments acumulats, Correus ha decidit adoptar la mesura més eficient segons els seus directius: obrir les portes de l’oficina i deixar que cadascú busque el que siga seu.

“Si la gent ja s’organitza per repartir-se el torn al supermercat, per què no per trobar la seua carta?”, ha defensat el director regional de Correus mentre amagava les seues pròpies notificacions d’Hisenda en un calaix. La mesura ha tingut un èxit inesperat i ja s’han organitzat grups de WhatsApp per intercanviar cartes. “Jo he trobat tres rebuts de la llum i una multa d’aparcament, però no eren meus. He fet un ‘Correus Challenge’ i els he deixat en un banc del parc per veure qui els troba”, ha declarat un usuari entusiasmat.

Empresaris defensen que la privatització solucionarà el problema (per a ells, clar)

El col·lapse de Correus ha sigut una oportunitat d’or per als defensors del lliure mercat. Diversos empresaris han suggerit que Amazon, Glovo i altres multinacionals podrien gestionar el correu millor que un servei públic.

Segons un portaveu del sector privat, la solució ideal seria que els enviaments funcionaren “com un servei premium”. “Per només 49,99€ al mes, Amazon podria entregar-te les cartes en menys de 24 hores, sempre que visques en una gran ciutat i no necessites serveis bàsics com una farmàcia de guàrdia”, ha explicat un analista neoliberal.

Davant d’aquestes declaracions, un grup de treballadors de Correus ha proposat un pla alternatiu: si els ciutadans han de fer la faena de buscar-se les cartes, també haurien de gestionar els beneficis de l’empresa. Aquesta proposta, no obstant això, ha sigut descartada ràpidament per la CEOE, que ha considerat que “el capitalisme no funciona així”.

Mentrestant, la pila de cartes continua creixent a Correus, i alguns arqueòlegs ja han mostrat interés a excavar entre els enviaments per trobar algun rebut de quan la llum costava menys que un esmorzar.