L’apocalipsi arriba al Centre de Majors d’Oliver. Després de dècades de domini absolut de les escales, un nou poder ha emergit: l’ascensor.
L’Ajuntament d’Alcoi ha instal·lat recentment un ascensor al Centre de Majors d’Oliver per millorar l’accessibilitat, però el que no esperaven era que el dispositiu revolucionaria el funcionament del centre i generaria tensions entre els usuaris habituals.
"Jo tota la vida he pujat i baixat per les escales i ara, de sobte, això!", es queixa Paco "El Genoll Trencat", un usuari veterà del centre. "Vaig intentar baixar com sempre, però em miraven com si fóra un traïdor a la nova era".
Les escales han quedat pràcticament en desús, amb teixits de teranyines entre els graons i un colom que ja s’ha fet amo del replà del segon pis. Mentrestant, a l’ascensor, la situació s’ha descontrolat: s’han format colles organitzades de majors que controlen l’entrada i han establit torns de pujada i baixada, així com una “taxa simbòlica” que es pot pagar amb caramels de menta o pessics a la galta.
L’ascensor també ha creat una nova dinàmica de socialització. “És com el Casino, però en moviment”, explica Pepita, autoproclamada "reina del botonet de l’ascensor". "Abans havies de caminar fins a la cafeteria per xarrar, ara només has d’esperar que l’ascensor es quede bloquejat per excés de pes".
Però no tot és alegria. Alguns majors denuncien la pèrdua de les antigues tradicions: "Abans hi havia respecte. Qui no podia pujar, es quedava baix i punt. Ara, tothom vol arribar a l'últim pis sense suar".
L'Ajuntament d'Alcoi ja està estudiant mesures per evitar que l’ascensor es convertisca en un habitatge permanent. Es rumoreja que han trobat ja dos jubilats instal·lats amb una ràdio i un termo de café.
Mentrestant, l’ascensor d’Oliver continua el seu regnat absolut, demostrant que la modernitat arriba fins i tot als llocs més insospitats.
